INDIVIDUAL D'ANTONI BUENO VAQUER

Fragment seleccionat:

AN UNEXPECTED PARTY

In a hole in the ground there lived a hobbit. Not a nasty, dirty, wet

hole, filled with the ends of worms and an oozy smell, nor yet a dry, bare,

sandy hole with nothing in it to sit down on or to eat: it was a hobbit-hole,

and that means comfort.

It had a perfectly round door like a porthole, painted green, with a

shiny yellow brass knob in the exact middle. The door opened on to a

tube-shaped hall like a tunnel: a very comfortable tunnel without smoke,

with panelled walls, and floors tiled and carpeted, provided with polished

chairs, and lots and lots of pegs for hats and coats - the hobbit was fond

of visitors. The tunnel wound on and on, going fairly but not quite straight

into the side of the hill - The Hill, as all the people for many miles round

called it - and many little round doors opened out of it, first on one side

and then on another. No going upstairs for the hobbit: bedrooms,

bathrooms, cellars, pantries (lots of these), wardrobes (he had whole

rooms devoted to clothes), kitchens, dining-rooms, all were on the same

floor, and indeed on the same passage. The best rooms were all on the

left-hand side (going in), for these were the only ones to have windows,

deep-set round windows looking over his garden and meadows beyond,

sloping down to the river.

This hobbit was a very well-to-do hobbit, and his name was Baggins.

The Bagginses had lived in the neighbourhood of The Hill for time out of

mind, and people considered them very respectable, not only because

most of them were rich, but also because they never had any adventures

or did anything unexpected: you could tell what a Baggins would say on

any question without the bother of asking him. This is a story of how a

Baggins had an adventure, found himself doing and saying things altogether

unexpected. He may have lost the neighboursí respect, but he gainedwell, you will see whether he gained anything in the end.

UNA TERTULIA INESPERADA

 En un agujero en el suelo, vivía un hobbit. No un agujero húmedo, sucio,

repugnante, con restos de gusanos y olor a fango, ni tampoco un agujero seco,

desnudo y arenoso, sin nada en que sentarse o que comer: era un agujero-hobbit,

y eso significa comodidad.

Tenía una puerta redonda, perfecta como un ojo de buey, pintada de verde, con

una manilla de bronce dorada y brillante, justo en el medio. La puerta se abría a un

vestíbulo cilíndrico, como un túnel: un túnel muy cómodo, sin humos, con paredes

revestidas de madera y suelos enlosados y alfombrados, provisto de sillas

barnizadas, y montones y montones de perchas para sombreros y abrigos; el

hobbit era aficionado a las visitas. El túnel se extendía serpeando, y penetraba

bastante, pero no directamente, en la ladera de la colina —La Colina, como la

llamaba toda la gente de muchas millas alrededor—, y muchas puertecitas

redondas se abrían en él, primero a un lado y luego al otro. Nada de subir

escaleras para el hobbit: dormitorios, cuartos de baño, bodegas, despensas

(muchas), armarios (habitaciones enteras dedicadas a ropa), cocinas. Comedores,

se encontraban en la misma planta, y en verdad en el mismo pasillo. Las mejores

habitaciones estaban todas a la izquierda de la puerta principal, pues eran las

únicas que tenían ventanas, ventanas redondas, profundamente excavadas, que

miraban al jardín y los prados de más allá, camino del río.

Este hobbit era un hobbit acomodado, y se apellidaba Bolsón. Los Bolsón habían

vivido en las cercanías de La Colina desde hacía muchísimo tiempo, y la gente los

consideraba muy respetables, no sólo porque casi todos eran ricos, sino también

porque nunca tenían ninguna aventura ni hacían algo inesperado: uno podía saber

lo que diría un Bolsón acerca de cualquier asunto sin necesidad de preguntárselo.

Esta es la historia de cómo un Bolsón tuvo una aventura, y se encontró a sí mismo

haciendo y diciendo cosas por completo inesperadas. Podría haber perdido el

respeto de los vecinos, pero ganó... Bueno, ya veréis si al final ganó algo.

El dos textos pertanyen a " El Hobbit" de J.R.R. Tolkien, al inici del capítol primer, pàgina 11 de l'edició de castellana de Minotauro, traducció per Manuel Figueroa.

En aquest fragment es descriu com era la casa de Bilbo Bolsón i al propi Bilbo, Tolkien comença a anticipar la gran aventura que li produirà el viatge del que tracta el llibre.

El text té molt de valor ja que significa l'inici de la saga del senyor dels anells i del mateix llibre.

Degut a que l'historia en principi era escrita i dedicada exclusivament als seus fills és possible que contengui llenguatge infantil o relacionat amb l'entorn de Tolkien, encare que això primer serà contradit en alguns casos degut a les abundants descripcions, contraries als contes que careixen de grans detalls de escenaris o descripcions del protagonistes o per les escenes de lluita amb decapitacions( cap personatge principal mor). Tornant al segon punt, si que es veu el pensament de l'escriptor, la vida en la naturalesa, els amics, les múltiples visites, les critiques cap a la societat i la maquinització però encare que J.R. fos catòlic no banyara els seus escrits d'aquest pensament.

El protagonista d'aquest fragment i del llibre en general és Bilbo Bolsón, un hobbit, que és una de les primeres criatures fantàstiques que va crear dins la seva mitologia pròpia, és fàcil veure el joc de paraules: Rabbit(conill)-> Hobbit i el fet de que viu en un cau com la casa descrita.

El breu relat es pot dividir en dues parts, la primera és purament descripció de la casa on viu el hobbit i una introducció com es la comarca on viu.

La segona part ja assembla més a una narració i conta l'historia dels Bolsón i analitza a Bilbo.

En el text predomina la descripció i no hi ha massa finalitats estètiques encare que també hi ha algunes parts de narració.

En conclusió, he seleccionat aquest fragment per que és l'inici del viatge que revolucionara el món de la fantasia, les descripcions de mons i criatures increïbles també són del meu gust i ja només pels anys que va dedicar Tolkien a crear un univers tan treballat i organitzat crec que val la pena.