MITOLOGIA I ESTIL LITERARI

Considerar l'obra de Tolkien amb una intenció restrictiva i classificadora és tasca difícil fins i tot per als crítics, els quals han demostrat alinear-se en posicions extremadament diferents. Això principalment és a causa de la condició de filòleg de Tolkien i al seu prodigiós coneixement i maneig del llenguatge i dels idiomes. Tolkien maneja la llengua i els seus diferents registres amb una extraordinària facilitat, i canvia entre ells de manera molt àgil, una tàctica que empra molt freqüentment en la seva obra per donar caràcter als seus personatges i sentit als seus mites. A causa d'això, entre les seves diferents obres podem trobar acusades diferències, o fins i tot dins d'una pròpia obra entre els seus diferents passatges.

L'ús del llenguatge arcaic no és una casualitat, i no solament està present en The Silmarillion sinó també en la trilogia del The Lord of the Rings i altres obres. Com ja s'ha esmentat, el seu vocabulari és molt variat, i això s'acusa en el gran nombre de races que habiten al seu món: Homes, Elfos, Nans, Hobbits, Orcs, Ents i molts més.

Dins de l'exquisida novel·la èpica de Tolkien trobem una enorme quantitat d'influències mitològiques que no sempre pertanyen a la mateixa font. Està molt clara la inclusió de la mitologia Europea en moltes de les seves diverses facetes: Nòrdica, Cèltica, Germànica... (El simbolisme dels anells, la identitat de personatges com Sauron o Gandalf, el poble dels Elfos...) però no és l'única. També trobem un fons cristià molt fort, i moltíssimes similituds i relacions amb la bíblia. (El personatge de Galadriel, l'anell de Morgoth, la Vida Eterna...).

Tolkien era un devot cristià catòlic apostòlic romà, afirmat per les seves pròpies paraules. Els mites, com el mateix assegurava, eren una forma d'encaminar-se en la senda correcta de l'ésser humà, la realització espiritual. I per això els emprava constantment. Amb aquest ferm motiu, admetia també que els mites en ocasions podien estar errats, però aquests sempre reflectien encara que fos un petit fragment de la veritable llum, que l'identificava amb Déu. També s'oposava al buit progrés materialista i tot això pot veure's amb claredat si examinem d'a prop la seva obra.

Malgrat la variada forma de l'escriptura de Tolkien, és d'obligada esment tractar l'estil i els nombrosos recursos als quals recorre en les seves abundants descripcions i relats mitològics, els quals ens catapulten directament a la fascinant imaginació de l'autor. El seu estil literari és elegant, bell i adornat en una quantitat apropiada i adequada a tot tipus de lectors, que aconsegueix fins i tot a aquells no aficionats a la literatura. La seva obra es qualifica gairebé universalment com a “Fantàstica” i en els seus mites trobem nombrosos recursos literaris entre els quals de forma escarida destaquem: Metàfores, enumeracions, paral·lelismes, epítets, hipèrboles, imatges, personificacions, sinonímies, comparacions, aliteracións i polisíndeton, aquesta última molt present únicament en The Silmarillion.

Tots aquests recursos són utilitzats en els mites amb una funció primàriament simbòlica, transportant-nos així d'una forma eficaç a tots els ideals que es plasmen en l'obra. Al llarg de tots els seus textos podem trobar característiques constants i típiques de la Literatura Fantàstica, i en concret la de Tolkien: Es tracta d'un món passat (o un futur distant), està situat en l'edat mitjana, dins en un context màgic, i compta amb l'aparició d'éssers (i monstres) sobrenaturals. 

El contingut de tot el món de Tolkien és intensament mític. L'acció se situa en un món imaginari, replet d'éssers imaginaris, però tots ells es basen originàriament en els relats o rondalles que ens van deixar els nostres avantpassats. Per a aquests éssers, el prodigiós lingüista de Tot això porta amb si una gran càrrega ideològica, en la qual es representa la lluita del ben contra el mal d'una manera molt clara, sempre que apareix un heroi apareix també un ésser malvat que significa l'antítesi dels seus valors. Alguns d'aquests valors es perceben amb una gran qualitat com en Frodo (bons) o Sauron (dolents), mentre que en altres personatges més emblemàtics es perceben en una confusa (però excel·lent) contraposició, com és el cas de Smeagol. Tolkien construeix els seus propis idiomes i fins i tot alfabets (que utilitza per donar-los una consistència més sòlida) però aquests guarden una gran relació amb molts del nostre món, especialment dels antics.

Hem d'admetre que algunes coses no són tan clares en la seva obra. Malgrat els diversos mapes els nombrosos dibuixos explicatius que podem trobar, seguim “trobant-nos” dins d'una confusió

geogràfica, fet bastant comuna dins de la Literatura Fantàstica. Però això és a causa de la

magnitud i a la complexitat del seu món mitològic, que es tracta de situar tant a nivells històrics

com a geogràfics, relacionant-los directament amb el nostre món en el present.

Tolkien ha estat, sense cap dubte, l'autor que ens ha transmès de millor manera l'enorme

importància de la imaginació mítica, on rellueix amb una enorme resplendor tota la cultura dels

diferents pobles d'Europa i les seves religions, adaptades als nostres temps i amb un important

missatge que no hauríem d'ignorar.