Fragment triat:
Estaba
caliente cuando lo tomé, caliente como una brasa y me quemé la mano,tanto que
dudo que pueda librarme alguna vez de ese dolor. Sin embargo se haenfriado
mientras escribo y parece que se encogiera, aunque sin perder belleza ni forma.
Ya la inscripción que lleva el Anillo, que al principio era clara corno una
llama, se ha borrado y ahora apenas puede leerse. Los caracteres son élficos,
de Eregion, pues no hay letras en Mordor para un trabajo tan delicado, pero el
lenguaje me es desconocido. Pienso que se trata de una lengua del País Tenebroso,
pues es grosera y bárbara. Ignoro que mal anuncia, pero la he copiado aquí,
para que no caiga en el olvido. El Anillo perdió, quizás, el calor dela mano de
Sauron, que era negra y sin embargo ardía como el fuego, y así Gilgalad fue
destruido; quizás si el oro se calentara de nuevo, la escritura reaparecería.
Pero por mi parte no me arriesgaré a dañarlo: de todas las obras de Sauron, la
única hermosa. Me es muy preciado, aunque lo he obtenido con mucho dolor.
La Comunitat de l'Anell, El Concili de
Elrond, pàgina 196. Aquestes són les paraules que Isildur empra per descriure
l'Anell Únic una vegada ha aconseguit derrotar a Sauron gràcies a l'aliança
forjada entre elfos i humans. Isildur decidirà conservar l'anell en comptes de
destruir-ho, i aquest serà el detonant que donarà inici a la trama del Senyor
dels Anells, doncs el temible poder que aquest artefacte posseeix farà que, amb
el temps, el mal desperti de nou en la seva persecució.
Per què ho he triat?: Crec que és un fragment que abasta i simbolitza una bona part dels
atributs més emblemàtics que ressalten la influència de les diverses mitologies
europees en el llibre de Tolkien.
- Per als nòrdics, els anells eren un símbol de
prestigi. Els guerrers més valerosos els rebien com recompensa i els portaven
orgullosos com a mostra de la seva força. Tolkien també utilitza anells per
representar el poder, i tota la trama es desenvolupa al seu voltant. L'Anell
Únic que esmenta el text és el més poderós de tots.
- Odin, déu suprem de la mitologia nòrdica, va
travessar un dur ritual per aconseguir el coneixement rúnic. A canvi d'això, va
perdre un ull. El malvat Sauron que apareix en el text, creador de l'anell
únic, també perd un ull. “L'Ull de Sauron” és esmentat constantment durant tota
la trama, i cerca desesperadament recuperar l'Anell Únic. D'altra banda,
l'antítesi de Sauron, Gandalf, també travessa una dura transformació des del
seu pas com “Gandalf el Gris” a “Gandalf el Blanc”.
- En la mitologia nòrdica, Odin assumeix moltes
identitats diferents, però la més habitual és la mateixa que adquireix Gandalf
en el Senyor dels Anells, la d'un viatger ancià, amb barret i capa grís i una
llarga barba.
- El fragment també ens dóna a conèixer
l'existència dels Elfos en la història. Per crear als Elfos, Tolkien pren com a
model als “Tuatha Da Danann” (Poble de la Deessa Dana), un poble que va arribar
a Irlanda compost de grans guerrers i savis, segons la mitologia Cèltica.
- Tant els Elfos de Tolkien com els Tuatha Da Danann
esmentats són éssers de grans coneixements, bells i capaços de viure milers i
milers d'anys tret que morin en combat. Tots dos donen gran importància a la
màgia, i tots dos es veuen forçats a traslladar-se/retirar-se a terres
llunyanes, entre moltes altres coincidències.
- Poc després d'arribar a Irlanda, els Tuatha
da Danann han d'enfrontar-se a la temible raça dels Formores, el rei dels quals
és Balor, també conegut com “L'Ull Maligne”. Aquest guarda una relació directa
amb L'Ull de Sauron, i també serveix d'inspiració per crear al principal
antagonista de l'obra.
Personalment,
Isildur es un dels meus personatges preferits i aquest fragment serveix com la
imatge perfecta per explicar-ho. Crec que el seu paper dins de la trama del
senyor dels anells es clau, ja que ell mateix es en un principi la causa del fi
de Sauron, i a la mateixa vegada, la causa del seu ressorgiment. Només ell va
ser capaç de reunir les forces necessàries i comandar un exercit d’homes (aliat
amb Elrond, qui dirigia els elfos) contra les forces del mal, i enfrontar-se
cara a cara amb Sauron mateix i derrotar-lo. Sense la seva intervenció,
segurament la darrera aliança entre homes i elfos no hagués tingut èxit.
Això
per una banda es una mostra de força, coratge i lideratge digna d’admirar. Però
per un altre banda, aquest personatge ens mostra l’altra cara de les persones.
Tots tenim una part “obscura” i egoista la qual no podem permetre que ens
domini, per que si no per molt que ens esforcem al final no servirà per res més
que per tornar a començar el mateix cicle. Es baralla molt la possibilitat de que
Isildur mai tingués la intenció de destruir l’anell, ignorant les advertències
d’Elrond.
L’ús
d’aquest tipus de “llegendes” son la habitual forma que té en Tolkien per
expressar els valors que vol transmetre a través de la seva obra. L’elevat
contingut mitològic fa una interacció amb els personatges, els quals tot tenen
un caràcter molt definit i ens facilita molt establir-hi analogies amb altres
persones de la vida real (nosaltres mateixos inclosos).
Amb
aquest paràgraf Tolkien ens alliçona que tots els nostres actes tenen
conseqüències, i que si els nostres objectius no son purs i honests això
terminarà per retribuir-nos i actuar en contra nostra. Isildur es el perfecte
exemple de l’home que, per molts esforços que va fer i moltes batalles va
guanyar en nom del bé, va decidir apartar-se del bon camí i en darrer lloc això
va significar la seva perdició (I quasi de tota la Terra Mitja).
Crec
que tots tenim un “Isildur” dins nostra, i que moltes vegades la temptació pot
ser forta, però d’aquestes històries hem d’aprendre que no podem cedir a elles
per que, malgrat la seva compensació falsa i temporal, a la llarga significaran
la nostra corrupció i ens allunyarà de la vertadera felicitat i de la
“realització espiritual” que Tolkien perseguia.
Daniel Carbonell
Tortella
No hay comentarios:
Publicar un comentario